El conjunt arqueològic d'Empúries forma una de les seus del Museu d’Arqueologia de Catalunya. Situat al municipi actual de l’Escala, constitueix un jaciment excepcional, on conviuen les restes d’una ciutat grega, l’enclavament colonial d’Emporion- amb les d’una ciutat romana, l’antiga Emporiae. Es tracta de d’un dels conjunts arqueològics més rellevants de Catalunya, tant per la seva significació històrica i el seu valor simbòlic com per l'estat de conservació de les seves restes i per una llarga tradició d'investigació i de protecció patrimonial iniciada fa ja més d'un segle, que cada any atreu a un nombre important de visitants.
Durant la primera meitat del segle VI aC, comerciants grecs d’origen foceu, procedents de la colònia de Massalia, establiren un primer enclavament estable de comerç, un emporion, sobre un petit promontori litoral estratègicament situat a l’extrem sud del golf de Roses. Els mateixos emporitans es referien a aquest primer assentament amb el nom de Palaia Polis, ciutat vella, tal com ens relata Estrabó. Es tracta d’un promontori que avui es troba integrat en la línia de costa i on s’assenta el nucli de Sant Martí d’Empúries. Un promontori, a més, que ja havia estat ocupat des del bronze final i la primera edat del ferro per una població indígena que havia mantingut contactes amb el comerç fenici.
Poc temps més tard de l’establiment grec a la Palaia Polis, els emporitans crearen un nou nucli urbà immediatament al sud de la badia natural, garantint el control de les instal·lacions portuàries i impulsant l’activitat comercial. Aquest nou assentament, ubicat a l’est d’una de les elevacions que s’aixecaven a l’entorn de les maresmes -la “terra ferma” d’Estrabó- és el que es coneix amb el nom de “Neàpolis” (ciutat nova), denominació atorgada per J. Puig i Cadafalch. La ciutat grega d’Empòrion va desenvolupar la seva activitat urbana d’ençà el segle VI aC fins a la presència romana l’any 218 aC, quan el port emporità és utilitzat com a punt d’entrada a la península per a les tropes romanes en la seva lluita contra l’exèrcit cartaginès.
1. El nucli de la Neàpolis de la ciutat grega d'Empúries amb la muralla en primer terme. Es tracta d’una fortificació bastida a mitjan segle II aC, amb dues potents torres protegint l’entrada a la ciutat, que assenyala el límit sud del nucli. A redós d’aquesta muralla es troba el sector dels santuaris, amb restes d’altars i temples, que corresponen a diverses etapes, entre els segles V i IV aC i la transformació urbanística d’aquest sector en el segle II aC.
2. Estàtua grega de marbre que representa una divinitat masculina barbada i vestida amb mantell, de 2,20 m d'alçada, i identificada tradicionalment amb Asklepios, el déu grec de la Medicina. Procedia d'un taller hel·lenístic de la Mediterrània oriental i arribaria a Empúries a les darreries del s. II aC.
3. Anvers i revers d'una dracma emporitana, amb la llegenda grega EMPORITON, que vol dir "dels emporitans". La ciutat grega d’Emporion va ser la primera seca de la península ibèrica que va encunyar moneda pròpia, de plata, a partir de finals del segle VI aC, inicialment moneda fraccionària segons els models foceus. Des de finals del segle III aC comença l’emissió de les conegudes dracmes, amb el tipus del Pegàs en el revers, conservat en totes les emissions posteriors, fins a època romana, com a símbol de la ciutat.
Socis
Col·laboradors
